Plans Criballés
Més que tai!

CAT   ESP   |      |   0

 
 

Plats senzills i econòmics per a un inici d'any costerut

31 de Gener de 2019

Fa no res que hem estrenat el 2019 i, com cada any quan comença, se'ns acumulen despeses des de les festes de Nadal, ens apugen els impostos... El que en castellà coneixem com la "cuesta de enero" i que en català denominaríem "gener costerut", i que, de fet, s'allarga fins més enllà del gener... Per ajudar a les vostres butxaques, us proposem dos plats ben econòmics i ben senzills de fer, i us expliquem com els fem a Plans-Criballés. Esperem que en gaudiu!


Aletes de pollastre al forn

Les aletes són les parts del pollastre més assequibles i poden ser ben gustoses!
En primer lloc traurem els pèls de la pell de les aletes, les salpebrarem -i si es vol es poden espolvorejar amb herbes, amb els polvos per a pollastre a l'ast, amb sal amb fines herbes, etc.- i les col·locarem ben estirades directament sobre la graella del forn, a mitja alçada. A la part de sota, hi col·locarem la safata del forn, folrada amb paper d'alumini, i plena fins dalt de brou de pollastre -preferiblement fet a casa, però també es pot fer servir un brick de caldo de bona qualitat. Tot plegat ho deixarem al forn a 180 graus, amb el ventilador, durant una horeta. En aquesta estona, les aletes es van coent, mentre el vapor del brou va impregnant i humidificant la carn, de manera que al final queda més tendra i gustosa per dins. Un cop cuites les aletes, cruixents per fora i tendres per dins, les disposarem a la safata on hi havia el brou... i ja ens les podem menjar!


Costella de vedella estofada amb patates

Comprarem a la nostra carnisseria de confiança la que és una de les peces més econòmiques de la vedella: la costella -tot i que aquest plat el podem fer també amb falda o altres peces, però amb el greix i l'os, la costella quedarà més gustosa-, que no sigui ni molt magra ni molt grassa. La tallarem a trossets de la mida que desitgem, la salpebrarem i, un cop tinguem l'oli ben calent a la cassola, la ben rossejarem. Quan estigui ben feta, la traurem de la cassola i hi abocarem all, ceba, pastanaga, api i una fulla de llorer, que deixarem coure amb el foc més suau. Hi afegirem la costella. Un cop la ceba estigui ben enrossida, hi afegirem tomàquets de sucar escaldats i pelats -o tomàquet triturat natural de llauna- i, si es vol, picada, i acabarem de sofregir-ho tot. Finalment hi abocarem un bon raig de conyac i deixarem que faci xup-xup durant ben bé 2 hores. Tot plegat ho passarem finalment per la batedora -sense la carn, esclar- i ho tornarem a dins de la cassola juntament amb la costella i la patata, que prèviament haurem fregit a la fregidora -preferiblement haurem triat patates petitones i rodonetes, però si les que tenim són grans, les marcarem amb el ganivet i les trencarem (perquè surti més la fècula) a la mida que vulguem i ho deixarem al foc una mitja horeta més. Si ens ha quedat poqueta salsa finalment, hi anirem afegint brou.

La clau d'aquest plat és que la costella no ens quedi bullida sinó ben rossa, de manera que segelli el suc de la carn i, per tant, quedi més gustosa.

La costella de vedella estofada amb patates és ben senzilla de fer i és un plat ben econòmic, que pot ser plat únic -o acompanyar-lo d'una amanida- perquè és molt complet.

Apa, no tenseu més la butxaca, que estalviar no està renyit amb menjar bé!

 
Tornar a les notícies
 

Comparteix-ho a les teves xarxes

 
 

Si desitges fer-nos una comanda